Estem veient una peli, i el dolent il·luminat decideix canviar de vida i passar-se al bàndol dels bons, tenir valors sans i lluitar per una bona causa. I pensem…sí clar, així de fàcil! Minuts més tard se li presenta un dilema, una oportunitat per a demostrar de quin bàndol juga realment…es troba el personatge amb la bossa de diners a la mà i tot sol per a fugir, o el jefe jefazo li fa una oferta irresistible, la típica escena en la que pensem…vaaa no la pifiïs ara, tot depen de tu!!
Qui diu que les pelis són ficció? Sempre que decidim treballar-nos i canviar algun patró de conducta o alguna mena de trosset d’identitat, el nostre voltant i els sistemes que en ell s’hi troben intentaran posar a proba el canvi. Donat que ens ensenyen que la seguretat és un valor positiu, ens sembla necessari conèixer l’entorn en el que ens movem i tenir assegurada la seva estabilitat. Quan el nostre exterior és previsible per nosaltres, ens sentim segurs, i sentir-nos segurs ens agrada. Per tant, quan una persona del meu voltant em faci creure que ha canviat alguna cosa en la seva manera de relacionar-se, intentaré saber del cert si és així, per a fer jo els canvis conseqüents en els meus esquemes previsors de la realitat i les seves possibilitats. El mateix procés tindrà lloc quan jo decideixi canviar alguna cosa, i els altres em posaràn a proba de manera conscient o inconscient.
Aquest examen pot viure’s de dues maneres: com una mala passada, o un toque d’atenció per part de l’entorn “què dius ara que vols canviar? TU ETS AIXÍ, què t’has cregut? Ara veuràs, a veure si pots superar això…”. O com una oportunitat d’or “Vols canviar i que es respiri el teu nou jo, més propi i genuí? Aquí tens el micro per a que ho senti tothom!”.
La zona en la que controlem i podem predir les condicions externes s’anomena zona de confort, alias “yo soy así” “él/ella es así” “las cosas son así”. Aquí ens sentim segurs com a casa, estiguem contents o tristos, enfadats o avorrits, o perduts. Aquí actuem segons els valors i patrons bàsics de supervivència instal·lats des de petits i sovint inconscients. Aquí pensem que som nosaltres, congelats en el temps infinit i invariable.
“L’hàbit més difícil de trencar és l’hàbit de ser qui et penses que ets.” – Vanda Mikoloski
Quan decidim canviar, sortim d’aquesta zona per entrar en el caos, sovint anomenada zona màgica. No tenim ni la més mínima idea de com funcionen les coses aquí, qui idioma es parla? Què pot passar? Quines són les normes? Què m’espera? Però ens sentim estranyament “a lloc”, i fils de llums de colors ballen al nostre voltant, tot sembla tant clar, tant adient, tant “a lloc”… Aquí és on funcionem segons els valors i patrons que nosaltres decidim. Aquí sentim que som nosaltres, vivint i vibrant el meravellós instant present.
Com tot procés, el canvi està format per etapes, el ball entre zona de confort i zona màgica és constant i continuu durant tota la vida. Cada dia i a cada instant se’ns presenta l’oportunitat de decidir qui som.