El dissabte vam anar a un curs de Tapping del Cipriano Toledo, tot un Mestre. Va utilitzar una de les seves metàfores preferides per a fer-nos entendre la importància de l’experiència, que no es pot substituir per cap altre cosa, la metàfora de la Rosa. “Yo nunca he olido una Rosa, no sé lo que es. Alguien aquí me puede decir cómo huele una Rosa?” Deuríem ser unes 500 persones, tots havíem olorat una rosa alguna vegada i cap de nosaltres li va poder descriure. Perquè una olor és una experiència, i pertany al món de les olors, no es pot traduir a paraules.
De la mateixa manera hi ha moltes altres coses que pertanyen al món de les sensacions, l’experiència i el sentir, i sovint ens confonem situant-les en altres esferes.
Què és la felicitat? Felicitat és somriure, estar envoltat de gent que estimes i que t’estima, ajudar als altres, viure experiències maques, tenir coses maques, no necessitar res més, gaudir de l’aquí i l’ara. Felicitat és plenitud, és la perfecció més natural i present sentida fins al moll de l’ós sense cap mena d’esforç. Felicitat és…
Podríem escriure mil pàgines sobre la felicitat i llegir-les sense sentir-la, per què felicitat és això, un SENTIR.
Com és un sentir, em pregunto en quin punt del camí l’hem confós amb coses, pertinences, gent, moments o gestos.
A casa meva, la felicitat té moltes formes: Ronroneig, saltirons, moviments de closca, ales o cua, brots tendres, migdiades tranquil·les, rotets després d’un bon àpat, verdor i aromes, balls i música, rajos de sol rosats filtrats per les cortines i “clac clac” de pluja a les finestres… Si tan sols em permeto observar i creure.
Escric creure perquè ja sabem que tot allò que creiem filtra la realitat que percebem, i si creiem que la felicitat és quelcom que s’obté d’un objecte no la sentirem fins que no tinguem aquest objecte a les nostres mans. Si creiem que la felicitat és costosa i s’aconsegueix lluitant l’haurem de lluitar i suar cada vegada que la vulguem gaudir – d’aquí l’expressió “val la pena”-.
Fantàstic, però avui en dia aquesta idea ja està molt mastegada i ens sabem de memòria la història que la felicitat no la donen els diners bla bla bla… Ja… sabem que no està en el món material, però en quin món està? Estàvem disposats a buscar feina, tenir diners i comprar un iot per a tenir la felicitat. Si sabem –creiem- que no és aquest el camí, sabem quin és? Sabem què hem d’estar disposats a fer per a obtenir-la? La felicitat es sent per dins, és una sensació, un sentir. Hem d’endinsar-nos en el món intern, del sentir, del cos, la sensació i l’experiència per a trobar-la. En el món de l’inexplicable: l’olor de la Rosa.
Us heu fixat mai en un gol de Messi? El tio no mira a la porteria fins que la pilota no està ja de camí cap a la xarxa. Ell sap on està en tot moment, no necessita de la vista, en aquell moment és 100% sentir i propiocepció (percepció corporal d’un mateix). I com ho sap?? Pràctica: en diferents camps, amb diferents pilotes, bambes i moments. Ell té aquest do i el canalitza a través del sentir, però tots tenim el do de sentir des de que naixem, o abans.
Tenim el talent, tots podem sentir. Hi posem la pràctica? Tenim la gran sort de no necessitar grans instal·lacions ni inversions, ja que per a practicar el sentir una oportunitat espera darrere de cada instant. Un glop, una mossegada, un petó, una paraula, una flor, el fred, un record, una passa sobre el terra, una cançó a la ràdio, una mirada al carrer…
I no hi ha expectatives que ens puguin distorsionar l’experiència del sentir, si obrim les portes a la curiositat i simplement sentim. I no hi ha judicis en el món del sentir si ens permetim obrir les portes a l’experiència i simplement, sentim.
No vaig saber com olora una Rosa fins que no la vaig olorar. Darrere de la flor m’esperava l’experiència. Com puc saber darrere de què està la felicitat? Em proclamo oloradora de qualsevol flor que em trobi pel camí, esteu convidats al vostre jardí! Si us atreviu a sentir…