Manawa, el 5è principi Huna, ens diu que l’ara és el moment del poder. Darrera de cada instant ens espera una oportunitat. A cada cop d’agulla del rellotge, la que marca els segons, podem decidir, tic tac tic tac tic tac… Decidir com ens sentim, què pensem, què mirem, com mirem – en un sentit tant ampli…-.
Una bona pel·lícula per a entendre i experimentar el mindfulness és La Vida Secreta de Walter Mitty, dues hores seguides de moments de plenitud. Dues hores en les que, si permetem que la pantalla decideixi per nosaltres i, simplement, ens deixem emportar pel sentir i el cos, ens trobarem envoltats de bellesa, natura, misteri i, potser el més important, rialles.
És fantàstic gaudir de les emocions, la plenitud i les aventures en una pel·lícula en la que fem d’observadors. Potser seria un bon patró a adquirir mantenir aquesta predisposició davant de cada dia de la nostra vida. Decidir ser observadors i protagonistes alhora. Permetre’ns sentir i decidir, observar i interaccionar amb el devenir. Fluir amb el que ens ve a trobar, sortir a buscar el que somiem.
Personalment crec que aquesta pel·lícula en concret és una experiència Manawa que ens ensenya aventures en paratges tant simples i quotidians com l’aire fresc a la cara o la plena soledat, de la que neix la millor i eterna companyia, la nostra pròpia.
Per a conèixer la soledat i el silenci, viure en primera persona, fóndre’ns en la natura, percebre el temps i surfejar la nostra vida secreta. Per a crear el millor possible últim dia, vivim el moment present amb consciència. Aprenem eines com l’atenció plena, el mindfulness, la consciència present, el rol d’observador, la percaça d’instants de plenitud… Tècniques basades en cultures antigues que ara es fan dir hobbies o life style.
Noms que en cap cas poden substituir l’experiència de viure.
En cas d’emergència, comprovem les constants vitals mitjançant l’observació de la respiració i la comprovació del pols. La respiració i el cor, màquines en funcionament des d’abans de néixer fins a dia d’avui, que ens acompanyen a tot arreu on anem, sempre en marxa. Potser per això són els dos recursos principals de tota pràctica d’atenció plena, de centre i alineació, de vida.
Ens podem apuntar a un curs de Mindfulness i aprendre postures, tècnica i marc conceptual. Però jo diria: primer de tot, sortim a passejar per la platja o el bosc un dia de fred i poca gent i parem atenció a tots els estímuls que omplen el silenci. Prenem-nos una beguda ben calenta i dolça i juguem a descubrir-hi els ingredients. Toquem la terra i la roca amb les mans nues i sentim la vida que pot generar, o parem-nos a respirar amb les nostres mascotes i sincronitzem els nostres ritmes. La vida ens xiuxiueja… tic tac tic tac tic tac…. amb detalls gratuïts, quotidians i diversos a cada moment, i no cal un coixí de meditació per a gaudir-los.
Per què… de res serveix pujar el volum de la música si no hi hem parat mai l’orella.