He estat de viatge i he tornat amb la motxilla·la una mica més buida, i sobretot plena de coses maques, noves i tant antigues com la història pugui recordar.
En un parell de cursos, he estat en mons de tota mena, i tots ells compartien quelcom: el retorn als orígens. He viatjat a través de generacions familiars en el vaixell de la sistèmica, fins arribar a la prehistòria per a entendre una mica més del que estem forjats.
Els Nadals són una gran oportunitat per viatjar, i els grans viatges són els que ens retornen a la llar, als orígens i ens transporten al moment en què la nostra essència va néixer.
“A man travels the world over in search of what he needs
and returns home to find it.”
– George Moore
En definitiva, el tresor que m’emporto d’aquest viatge és la gratitud i l’acceptació dels meus orígens – en molts sentits – sobretot perquè és gràcies a ells, tal i com son, que estic ara creant el meu camí, construint-lo dia a dia.
Els orígens que ens queden més a prop són segurament els familiars la infantesa, els papes. “De tal palo tal astilla”, tot i que en molts moments ho hàgem negat. I com no sentir gratitud de retornar a casa i descobrir que ser com els nostres pares és fantàstic. Tant com descobrir coses pròpies de nosaltres, en les que ens diferenciem d’ells, que ens fan únics i genuïns. Un equilibri entre natura i aprenentatge, entendre i explicar, rebre i transmetre, ser creat i crear-se, un tema sobre el que profunsitxo més a “els pares donen i els fills (a)prenen”
Però encara que els nostres records només arribin fins els primers anys de vida, som animals amb avantpassats i, si mirem enrere, podem veure els milers de persones que han fet possible i real la nostra existència present. Tots ells hi han participat, entre casualitats i decisions, i ens regalen una vida que transcorre dia a dia, segon a segon. La tenim a les nostres mans.
Coneixem la història dels nostres avantpassats? En alguns casos és una historia que encara té pes al nucli familiar present, a través de tradicions, dits o homenatges ja siguin conscients com ara posar el nom de la iaia o inconscients com l’hàbit d’haver-se d’acabar tot el menjar del plat.
La ciència tradicional comença a trobar evidències sobre aquest tema i d’altres que ens encaminen cap a nous paradigmes. D’aquests descobriments, ens arriben alguns – i casi sempre hem de pagar per a accedir als articles-. Però aquí us deixo un article de blog que parla sobre com heredem informació de generacions passades a través del nostre ADN. Com si no els animals haurien après a identificar i fugir de certs perills i aprofitar certs recursos?
Estem fets dels nostres avantpassats, però com vivim aquesta herència en el nostre dia a dia? En som conscients? Quina herencia aportarem de nou a la nostra descendència? Potser no podem decidir tant la informació que passem a l’ADN, però quins missatges, mandats i elements a honorar decidim transmetre? Quina part de nosaltres enviarem al futur?