Confesso que sovint sento molta por i molta angoixa quan he d’agafar un avió i mentre estem volant, gairebé sóc tota por i angoixa. Podria acurtar dient que sóc aerofóbica, però ja sabeu que no m’agrada etiquetar i molt menys identificar-me amb una etiqueta.
Podríem fer un anàlisi exhaustiu de què és el que realment em fa por, per què em fa por, des de quan i quin trauma estrany hi ha en la meva infantesa per a que jo ara l’expressi en forma de fòbia. Però ens estalvio la feina i us dic que d’entre tots els factors que actuen en la situació d’agafar un vol quan es té por, el més difícil de gestionar és la falta de control. Per què quan conduïm en mig d’un temporal podem sentir pors, però dirigim la nostra atenció a conduir cuidadosament per a reduir la probabilitat de tragèdia. Des de la meva ment “fóbica”, quan pujo a un avió, en el ranking de pensaments alimentadors de la por, el núm. 1 és “La meva vida està en mans de 2 persones que no conec de res i factors externs incontrolables”.
Però no us vull parlar de fòbies, sinó de percepció de control i de capacitat de creació. Està clar, après i educat que mentre permeti que aquest pensament limitant “no tinc el control” visqui al meu cap, experimentaré emocions incapacitadores com l’angoixa. Per regla de tres, com més control tinc sobre la situació més segura i tranquil·la em sento.
És una associació que en el cas de l’avió no és gaire útil, ja que pot generar ansietat, però què passa quan els que pilotem som nosaltres? Sentim la seguretat dins nostre, o seguim sentint la incertesa en forma de por? La percepció de control és un judici personal basat en multitud d’esquemes i creences adquirides des de ben petits. I llanço la gran pregunta: Quina percepció de control i creació tenim de les nostres vides?
Per què barrejo control i creació? Per què no vull reduir el terme control a la dominació o repressió de la situació. Amb control em vull referir a la capacitat d’influir, gestionar i transformar les situacions.
Així no es tracta de control sobre la situació, sinó de creació de nosaltres mateixos.
Un anunci ho transmet clarament
Si l’observem, identifiquem en ell dos tipus de factors: els creats i els transformats. El protagonista rep imputs de tota mena que decideix afrontar amb 2 filosofies diferents, i obté resultats diferents. Quina és la diferència? en la imatge de l’esquerra ell controla la seva posició davant de tot el que rep durant el dia i crea el seu dia. No cal dir que les conseqüències que es desencadenen en cada una de les dues ocasions s’acumulen i sumen entre sí formant una espiral de retro-alimentació, arribant a formar una realitat global, un clima, una història.
La seguretat i el control són il·lusions, alias percepcions, però no per això deixen de ser reals quan les sentim. Podem gaudir les situacions en les que sentim control, per què ens són útils. I podem gaudir també navegant la incertesa de les situacions que no controlem, doncs en elles es troba el creixement, les oportunitats noves i tot allò que ni tan sols imaginàvem.
Hi ha una sensació de control que només s’experimenta quan l’abandonem, i s’anomena fluir.