Si la queixa es pogués enllaunar portaria un CAUTION! MANIPULAR AMB DELICADESA, PRODUCTE TÒXIC escrit en taronja i negre. Per aquesta raó, aquesta serà una de les poques ocasions en què deixarem que la queixa sigui la protagonista.
Agraïm a la queixa que ens permeti canalitzar i comunicar el nostre malestar, que ens ajudi a fer-lo conscient per a permetre’ns gestionar-lo. Agraïm a la queixa que ens ajudi a establir vincles, perquè quan ens reunim amb un grup de gent, trobem punts en comú a través de queixar-nos de coses que no ens agraden i que ens afecten a tots. Li agraïm que sigui una eina d’interacció social i d’expressió.
Un cop la tenim reconeguda, podem aprofundir en els casos en què no ens és útil per a resoldre el malestar que vol expressar i que genera.
En aquests casos, la queixa no és més que una altra expressió d’aquesta tendència que sovint tenim cap a la negativitat, la mancança i la passivitat. La queixa sovint ens fa víctimes d’agents externs, alimenta la nostra frustració i el malestar que creiem estar canalitzant. Sí, perquè el malestar es redueix mentre ens queixem (a vegades) però, a llarg termini, augmenta.
La queixa ha arribat a ser una pràctica majoritària, arrelada i institucionalitzada. En qualsevol empresa hi ha una manera oficial de queixar-se, però no sol haver cap via formal d’expressar i aprofitar les opinions positives i constructives. Fa poc va sortir una app exclusiva per a queixar-se i tot, suposo que sota la filosofia que la millor manera de millorar és a través de la queixa en lloc de la proposta de millora.
Article “Escoltar queixes és dolent per al teu cervell” (en anglès)
He trobat un article que us deixo aquí i que ens explica que estar exposats a la queixa de manera sostinguda en el temps deteriora el nostre cervell i a nosaltres mateixos, posant-nos en una espècie d’estat d’alerta crònic i sense trobar solució alguna. Per què tot i que la queixa i la demanda comparteixin arrel etimològica, no van lligades en el nostre dia a dia. Normalment ens queixem quan no volem fer res al respecte ni que ningú ens ajudi. En el cas contrari, segurament ens és més útil demanar ajuda o comprensió (o el que vulguem) directa i positivament en lloc de queixar-nos.
L’article ens recomana 3 accions principals: allunyar-nos de les queixes externes (no contempla les pròpies), fer que l’altre persona expliciti la seva demanda, si és que n’hi ha, i en cas que no puguem fer cap de les dues, crear una zona protegida imaginària en la que poder abstràure’ns per a que almenys el nostre cervell no es vegi afectat. És a dir, desviar l’atenció cap a alguna altra cosa tenyida de calma i positivitat.
Per a mi, el primer pas de tots resideix sempre en un mateix. Com podem mirar la queixa dels altres sense haver mirat primer la nostra? Ens queixem nosaltres? amb quina freqüència, com ens fa sentir, cap on ens porta?
Quan ens comencem a fixar en la nostra queixa, sol passar que ens adonem de la quantitat d’espai i temps que ocupa a la nostra vida. Si deixem anar aquest hàbit…tot aquest espai quedarà buit. De què el podem omplir?
Bones noticies! Escollim el que mengem cada día i no escollim les noticies que sentim quan, per exemple, posem la tele. I gairebé totes són negatives. Què tal si escollim alimentar-nos de bones noticies per a tenir temes de conversa alternatius a mà?
Gratitud. Donar les gràcies té l’efecte contrari a la queixa, quin espai li dediquem a la nostra vida? Jo poso la mà al foc que hi ha milers de raons més per a estar agraïts que per a queixar-nos.
Cada dia té les mateixes hores. Com escollim de què omplir-les?
Aquí us deixo un referent de gratitud. Sense cap dubte, aquesta nena decideix omplir el seu dia de bones sensacions.
Canviar la queixa per la gratitud no ens fa insensibles a tot allò negatiu, ens fa agents de canvi a tot allò millorable.
Ens porta cap a una actitud davant la vida en la que predomina l’acció i la percaça del que ens omple, sense invertir (malgastar?) temps en el que no ho fa. Per a mi, el mestre d’aquesta actitud és l’Scrat, a qui no he vist mai queixar-se de tota la sèrie de dificultats (que no són poques…) amb les que s’ha trobat per a tenir i mantenir l’aglà, l’objecte més apreciat que existeix per a ell, podríem metaforitzar-lo com la seva vida plena (tot i que jo crec que la seva vida ja és plena simplement perseguint-lo).
Si, pel contrari, volem solucions radicals contra la queixa, us deixo amb un vídeo que ens ofereix una bona idea. Espero que el vibreu tant com jo, que m’ha entusiasmat!
Cada minut que invertim en queixa és un minut que perdem de felicitat.