Després de mesos d’espera, ja ha iniciat la nova temporada de Touch, una sèrie que va arribar a mi just en el moment correcte. Jo estava llegint “La trama de la Vida”, i encara recordo la vibració que vaig sentir en connectar les dues experiències i adonar-me que una nova perspectiva de TOT està esdevenint i expandint-se. No és casualitat que l’estrena de la 2a temporada, prevista en un principi per l’Octubre s’hagi ajornat a aquesta setmana, mentre llegeixo “El Campo”.
Més enllà de la trama d’acció, la sèrie ens exposa un funcionament de tot plegat que sempre ha estat present en el cor d’alguns i que cada dia que passa, envaeix la ment de més persones. Un món (per acotar l’espai) interconnectat i interelacionat, on tot esdeveniment fins ara pensat com a casual té una raó de ser i ve donat per un fil format de molts altres esdeveniments en vides d’altres persones que no coneixem, però als que ens connectem. Fils per tot arreu, o un sol fil amb infinitat de recorreguts que ens connecta a tots.
Al llarg dels anys, filòsofs, pensadors, científics i tota mena de persones han manifestat aquesta sensació i l’han volgut transmetre. D’alguna manera i en algun moment del nostre camí l’hem sentit i ens hem emocionat. “Quina casualitat!” “sembla obra de màgia” “el mundo es un pañuelo” i darrera aquestes expressions socialment acceptades s’amagava un tímid pensament que rarament ens atrevíem a verbalitzar “ara ho entenc tot”.
Steve Jobs ho denominava connectar punts. Alguns diem “res és casualitat” i l’afirmació queda a l’aire per a qui la vulgui prendre.
Però deixant de banda la ciència i la filosofia, què ens aporta aquesta reflexió al nostre dia a dia? Si vivim en un món interconnectat, on la nostra experiència (vida) és una petita peça d’un gran trencaclosques global, nosaltres deixem de ser una persona i passem a ser un node dins una extensa xarxa. I aquesta xarxa no entén d’espècies, races, matèries o llengües. Així que apliquem aquesta idea i la incorporem en els nostres valors en dues grans línies: el món forma part de mi i jo formo part del món. Tot el que jo faig, penso, expresso, sento, experimento i transmeto té un efecte en el meu entorn. I tot el que succeeix en el meu entorn té un efecte en mi.
Fins ara hem viscut en aquestes dues idees per separat: per una banda el entorn em limita o em capacita, jo sóc un producte de les circumstàncies en les que visc. Per altra banda, jo actuo en el meu món i bolco totes les meves energies en col·laborar en allò extern.
Però retorno a la integració i dic: La millor manera d’aportar al meu món és col·locar-me en la meva posició, la meva missió. Un trencaclosques forma una imatge quan totes les peces estan en el seu lloc, i sabem quin és el lloc de cada peça en funció de la imatge que té al voltant (les altres peces). Trobar el nostre lloc, el nostre camí, els nostres valors, és la millor i primera manera de crear un món millor. I trobar el nostre camí és alhora un procés individual i global, un equilibri constant que parteix d’una consciència ecològica que engloba un tot.
Sovint ajudem als altres com una manera d’ajudar-nos a nosaltres mateixos, quan la millor manera de fer-ho és començant per nosaltres primer.
Abandono l’etern dilema entre natura i entorn, en el que es barallen per calcular percentatges. Som 60% entorn i 40% natura, diuen… quan natura i entorn són conceptes separats artificialment per a poder estudiar-los i en definitiva som 100% interconnexió.